Abordo el projecte amb tots els materials prèviament preparats: una caixa amb una àmplia gamma de colors, trementina, aiguarràs, una paleta, un drap, una espàtula i el medi per a l’oli, elaborat seguint les proporcions indicades. Amb el bastidor ja muntat al cavallet, començo marcant els contorns dels elements principals de la composició amb grafit.

El fet d’haver realitzat diversos esbossos previs em dona seguretat i facilita el procés del dibuix, tot i que la diferència d’escala respecte als esbossos m’obliga a recular sovint i a observar l’obra a distància per comprovar que les proporcions siguin les adequades.

Inicio la primera capa de pintura barrejant groc, vermell i una quantitat generosa de blanc a la paleta. De seguida m’adono de la diferència de textura respecte a la pintura acrílica: l’oli és molt més espès i dens, fet que em fa entendre la importància d’una correcta disposició i ús de la paleta. Seguint les indicacions apreses, col·loco els colors als laterals i utilitzo l’espàtula per fer la mescla a la part central. Amb un vas ple d’essència de trementina i un pinzell força gruixut, aplico la primera capa del color de fons al llenç, diluint molt la pintura per aconseguir una base lleugera i transparent.

Un cop el fons està resolt, començo a donar color als diferents elements de la composició: l’ampolla de sifó, les taronges, el got de vermut i el plat amb les olives. Selecciono els colors corresponents a cada objecte i faig les mescles necessàries a la paleta. En aquesta fase continuo treballant amb el color molt diluït amb essència de trementina. Com que encara no domino plenament la tècnica de l’oli, tendeixo a crear masses de color força planes. Per corregir-ho, provo de mesclar directament sobre el llenç aprofitant que la pintura inferior encara és fresca: aplico un to més fosc i, amb un pinzell sec, faig una gradació cap al to més clar. Aquest procés em permet adonar-me de les grans possibilitats expressives i tècniques que ofereix la pintura a l’oli en comparació amb l’acrílic.

Quan tots els elements ja estan emplenats de color i les capes continuen humides, començo a treballar amb noves capes, aquesta vegada barrejant la pintura amb el medi per a l’oli. Observo com les capes guanyen espessor i el color esdevé progressivament més opac. Experimento tant amb les barreges directament sobre el llenç com amb la superposició de capes diferents, utilitzant un pinzell sec per fondre subtilment els colors i crear transicions suaus.

Segueixo aplicant capes de pintura, augmentant la densitat i l’opacitat dels tons i parant una atenció especial als detalls fins a donar per finalitzats tots els elements de la composició. És un procés que podria allargar-se indefinidament, ja que m’hi sento completament absorbit. Finalment, afegeixo petits tocs de blanc als punts de llum, especialment al got i a les olives, per reforçar-ne la brillantor.

Un cop resolta la part central, torno a treballar el fons. Aplico una capa de color molt més densa i decideixo introduir una línia d’horitzó en diagonal per aportar més dinamisme a l’escena. La darrera capa del fons la realitzo amb un to més clar, que ajuda a equilibrar la composició i a destacar els elements principals.

Conclusió

Aquest projecte m’ha permès aprofundir en el coneixement de la pintura a l’oli i entendre’n millor tant les dificultats com el seu enorme potencial expressiu. El procés ha estat un aprenentatge constant, basat en l’observació, la prova i l’error, i m’ha ajudat a desenvolupar una mirada més pacient i analítica davant l’obra. La possibilitat de treballar per capes, de fondre colors directament sobre el llenç i de modular la llum i la matèria m’ha fet valorar l’oli com una tècnica rica i exigent, que convida a la concentració i a una relació més profunda amb el temps i el gest pictòric.