Inicio la materialització del meu projecte a partir de la selecció d’una fotografia de Francesc Català-Roca extreta del llibre «La Costa Brava» d’Ediciones Destino, publicat l’any 1978 amb textos de Josep Pla i imatges del mateix fotògraf. Aquesta elecció no és casual: la imatge sintetitza moltes de les qüestions que travessen el meu projecte, com la relació entre paisatge, memòria, territori i pas del temps. A través de la reinterpretació d’aquesta fotografia estableixo un diàleg entre document i transformació, entre registre històric i mirada contemporània.

El primer pas del procés consisteix en l’edició digital de la imatge. Parteixo de la fotografia original en blanc i negre i començo a redibuixar manualment les diferents masses de gris, simplificant-les i sintetitzant-les fins a convertir-les en grans superfícies de color pla. Aquest procés no és una simple traducció tècnica, sinó una reinterpretació visual que transforma la naturalesa fotogràfica de la imatge en una nova construcció gràfica i pictòrica. L’objectiu és reduir la complexitat tonal de la fotografia a quatre capes cromàtiques que posteriorment seran transferides mitjançant la tècnica de la serigrafia.

La serigrafia esdevé així la tècnica central del projecte perquè em permet combinar la precisió del llenguatge gràfic amb la dimensió artesanal del procés manual. També m’interessa per la seva relació amb la reproducció, la superposició i l’error, elements que encaixen amb la voluntat d’experimentació del projecte. Una vegada definides les quatre masses de color, imprimeixo cadascuna d’elles en negre sobre un suport de polièster transparent amb una impressora làser. D’aquesta manera obtinc els quatre fotòlits necessaris per transferir cada una de les capes a la pantalla de serigrafia.

Amb els fotòlits preparats, començo el procés tècnic de preparació del material. Organitzo les pantalles de serigrafia, les tintes i els papers que utilitzaré durant l’estampació. Per transferir cada imatge a la pantalla aplico una capa fina d’emulsió fotosensible sobre la malla i deixo que s’assequi completament en un espai fosc. Quan la pantalla està preparada, col·loco el fotòlit sobre una caixa de llum i situo la pantalla emulsionada al damunt, assegurant-me que quedi perfectament alineada.

L’exposició a la llum endureix les parts de l’emulsió que no queden tapades pel negre del fotòlit. Posteriorment, al bany, amb aigua a pressió elimino les zones no exposades, fent aparèixer la imatge sobre la pantalla. Aquest moment és especialment significatiu dins del procés, perquè és quan la imatge digital comença a convertir-se en una matriu física preparada per transferir tinta sobre el paper.

Mentre les pantalles s’assequen, preparo les tintes. Parteixo dels colors bàsics de la quadricromia i realitzo diferents mescles fins a aconseguir els tons desitjats. El color té un paper fonamental en aquesta reinterpretació, ja que no busca reproduir fidelment la realitat, sinó construir una nova atmosfera visual a partir de tintes planes i superposicions cromàtiques. Com que les tintes no són completament opaques, cada capa modifica l’anterior i genera nous matisos en les zones de contacte.

A continuació col·loco la pantalla sobre una base amb frontisses que em permet treballar amb precisió i repetibilitat. Encinto les parts de la pantalla que no han d’imprimir-se i deixo visible únicament la zona de la imatge corresponent a la primera tinta. Tot seguit preparo el registre de la composició: situo una còpia de referència sota la pantalla i ajusto la posició fins que encaixa exactament amb el format final del paper. Marco aquesta posició amb tres petites guies de cartró que em permetran col·locar cada full sempre al mateix lloc i garantir així la correcta superposició de les quatre tintes.

Quan el registre està preparat, comença el procés d’estampació. Amb una espàtula distribueixo la tinta sobre la part superior de la pantalla i col·loco el paper sota la malla, ajustat al registre. Amb l’ajuda de la racleta reparteixo primer la tinta sobre tota la superfície i, amb una passada ràpida i ferma, transfereixo la primera capa de color al paper. Aquest gest, aparentment mecànic, conté també una dimensió física i corporal molt important: la pressió, la velocitat i la quantitat de tinta influeixen directament en el resultat final.

Repeteixo aquest procés tantes vegades com còpies vull obtenir de la sèrie. Una vegada acabada la primera tinta, torno a preparar una nova pantalla amb el segon fotòlit i repeteixo tot el procediment: insolació, registre i estampació. Cada nova capa transforma la imatge anterior i va construint progressivament la composició definitiva. El mateix procés es repeteix amb la tercera i la quarta tinta, mantenint sempre una gran precisió en el registre perquè totes les capes encaixin correctament.

Amb la quarta i última passada s’assoleix finalment el resultat desitjat. La imatge queda construïda a partir de quatre tintes planes superposades que generen noves relacions cromàtiques i visuals. El resultat final és una sèrie limitada de serigrafies que reinterpretan les fotografies de Francesc Català-Roca des d’un llenguatge contemporani, combinant redibuix digital, síntesi gràfica i producció manual.

 

 

 

 

Més enllà del resultat final, aquest procés de materialització també es converteix en una forma de pensament. Cada etapa (des del redibuix inicial fins a l’última passada de tinta) implica una manera d’observar, simplificar i reconstruir la imatge. La serigrafia no és només un mitjà tècnic, sinó una eina que em permet entendre la imatge des de la matèria, el color i el temps, establint una connexió directa entre el procés artesanal i la reflexió conceptual que sosté tot el projecte.