Relacions

Oriol Terrats Riera
Assignatura 20.214 - Projecte I - Aula 1
Públic

Relacions d’afinitat: la llum com a element constructor

Molts dels referents comparteixen un interès central per la llum, no com un simple ornament, sinó com l’eina que defineix la realitat:

La llum mediterrània: Joaquim Sorolla i Josep Pla coincideixen en la importància de la llum neta. Mentre Sorolla la captura com una unitat vibratòria entre aigua i pell, Pla descriu la tramuntana com l’agent que neteja el cel per deixar-lo «insultantment blau».

L’essència sense artificis: hi ha una afinitat ètica i estètica entre Català-Roca, la Bauhaus i Dieter Rams. Tots tres busquen l’essència: Català-Roca a través de fotografies que capturen la veritat de l’artista sense retocs, la Bauhaus eliminant l’ornament superflu, i Rams advocant pel «mínim disseny possible».

La llum atmosfèrica: William Turner i Olafur Eliasson comparteixen l’exploració dels fenòmens atmosfèrics (com el vapor o la boira) per transformar la percepció de l’entorn.

Wabi-sabi, Kintsugi i Irene Solà: comparteixen una afinitat narrativa de la matèria. En lloc de veure l’objecte o el territori com a estàtic, l’entenen com a quelcom que «parla» de les seves ferides i la seva història. Una cicatriu d’or en un bol (Kintsugi) té la mateixa funció que la veu de les pedres o els núvols a Canto jo i la muntanya balla: donar protagonisme al que normalment és mut.

 

Relacions de diferència: observació o intervenció

Hi ha una evolució en la postura de l’autor respecte al seu objecte.

Retratar o transformar: mentre Català-Roca i Sorolla actuen com a observadors que documenten o capten la realitat, el Land Art de Robert Smithson o l’arquitectura de James Turrell intervenen directament en el territori per convertir-lo en l’obra mateixa.

Llum o ombra: en contrast amb la llum «insultant» de l’Empordà, Tanizaki defensa la bellesa de l’ombra i la llum tènue per revelar la profunditat dels objectes antics.

Josep Pla vs. Jun’ichirō Tanizaki: és la lluita entre la llum total i l’elogi de l’ombra. Pla celebra la tramuntana perquè elimina qualsevol ambigüitat del paisatge (claredat absoluta). Tanizaki, en canvi, argumenta que la bellesa a Orient resideix en el que no es veu del tot, en la «pàtina del temps» i el misteri que genera la penombra.

Joaquim Sorolla vs. William Turner: tot i que ambdós són mestres de la llum, la seva intenció és oposada. Sorolla busca la llum òptica i física (el reflex exacte sobre l’aigua), mentre que Turner busca la llum sublim i emocional, on les formes es dissolen en el caos per transmetre el poder aclaparador de la natura.

Francesc Català-Roca i la Costa Brava de Josep Pla: hi ha una coincidència cronològica i documental. Ambdós fixen la imatge d’una Catalunya que ja no existeix: la dels pescadors autèntics, la del silenci abans de la construcció massiva d’hotels. Són els darrers testimonis d’un territori en procés de mutació definitiva.

Land Art i Salvador Dalí: ambdós utilitzen el territori com a objecte escultòric. Mentre Robert Smithson crea el Spiral Jetty modificant la terra, Dalí «llegeix» les formes de Cap de Creus i les incorpora a la seva pintura. Formalment, la intervenció humana (Land Art) i la interpretació paranoica (Dalí) converteixen el paisatge en un objecte artístic.

L’erosió: apareix com a creadora de bellesa (Wabi-sabi), com a eina de la tramuntana (Pla/Dalí) i com a conseqüència del temps sobre l’objecte.

La puresa: buscada per Dieter Rams en els objectes, per Català-Roca en la imatge i per la tramuntana en l’atmosfera.

 

Biografia:

Lliurament de l'activitat R2

Deixa un comentari